Larousse Editorial publica un llibre que és un recorregut per la memòria culinària de Catalunya. Cuina catalana oblidada del que encara es cou i es menja és obra de Xesco Bueno, que és cuiner, gastrobibliòfil i mestre arrossaire, i de les fotos se n’han encarregat Marian Montoro i José Luis Sánchez. Un llibre molt llaminer, com tots els plats que proposa, amb petits apunts biogràfics que el fan encara més saborós.
Toni Massanés, director general de la Fundació Alícia, evoca al pròleg el seu descobriment de la cuina de proximitat, després d’haver gaudit de restaurants parisencs amb moltes estrelles. Aquest acostament a les receptes de sempre, amenaçades per les noves tendències, li va ensenyar que “els nostres plats són tresors, però si nosaltres els oblidem, el món sencer els perdrà”.
I això és el que es proposa en aquest llibre, recopilar “plats que són vius i que formen part de la llegenda culinària”. N’hi ha de totes les procedències, com les gents que poblen el territori: és una cuina mediterrània de litoral i una cuina de terra endins, de tros i de pagès, una cuina de muntanya i una de ciutat, una cuina obrera i industrial.
Totes conflueixen i conformen la riquesa de la cuina catalana i al repassar les propostes que fa Xesco Bueno apareixen receptes arraulides en capítols de noms molt evocadors: Ca l’afartapobres, Colls i punys, Per a dies d’abstinència, Carreters i traginers... No poden faltar els plats que tothom s’espera (escudelles, peus de porc, arrossos o cargols) però n’hi ha d’altres que només pel nom ja conviden a treure les estovalles: l’escaxarrutat, sopa de ventre, ànec mut, cim i tomba, agafa-sants i (de postre) cagallons de fonoll.
Aquest festival per als sentits s’ha de rematar amb una selecció de licors que inclou, és clar, la ratafia i el cremat, però també una sangria de cava o un suggeridor licor de codony.
COMPARTIR